De fet ella també era més oberta quan li escrivia, potser per això l’incomodava pensar que podria ser així amb algú altre.

"T'he tocat i has recordat                            T'he tocat i has retrobat
allò que havies oblidat                                 allò que havies amagat"

Agafa el timó i cavalca les onades com si fossis Posidó perquè el mar és teu i com la vida el pots fer teu, ho pots dominar, pots guiar per navegar per on vulguis, i quan arribis a port lliga bé les amarres però no oblidis mai les marees. Alguns serem nàufrags fins que aprenguem a nadar. 

"Que se que m'esperes a l'altre banda d'un riu massa ample
I que em busques al fons d'una vall
Et sento cridar-me
En un laberint tancat"

Laberint

"Em fas posar per escrit, inesborrables paraules que no goso pronunciar i amb el temps que et vaig tenir a tocar vas deixar que em tornés a acostumar a les mirades, i la manca de paraules."

Converses per carta

That’s the problem with people, you have to take chances

De totes les tempestes i de totes les marees només en queden quatre gotes que conservo com un tresor, en la meva capsa dels records trencats.

Importa el que jo vulgui quan és tant diferent del que haig de fer?

T'he vist entrar, t'he vist passar.
T'he vist somriure i t'he vist plorar.
De tots els moments només un en puc guardar,
el vull reviure i tenir-lo per l'eternitat.
Ni tu ni jo ni el mon,
dues vides, una realitat.

Les etiquetes encasellen.

Podem ser dones, podem ser homes
podem ser queer, i tot lo demés.
Podem ser pan/hetero/bi/homo/demi/a...
                                                       -sexuals.
Però no és millor ser persones.
Que cada carícia que compartim,
tingui el seu sentit?
Que cada petó que donem,
el seu sentiment?

Perquè tinc més preguntes que explicacions...

Queden pocs lligams i tots els esquemes han hagut de canviar.